La plaça del Poble crida contra el tancament del consolat portuguès

Da Silva diu que «encara hi ha una possibilitat que quedi una estructura consular al Principat»

LAIA F. MAROT
ANDORRA LA VELLA

Concentració a la plaça del Poble en contra del tancament del consolat portuguès, ahir. Foto: ÀLEX LARA

Autoritats, candidats a les eleccions, residents portuguesos i no portuguesos es barrejaven ahir a la tarda en l'ambient festiu i reivindicatiu que es respirava a la plaça del Poble. La Plataforma per evitar el tancament del consolat portuguès va aconseguir reunir ahir més de 400 persones per cridar junts el: Nao ao fecho do consulado, lema que ha estat present en totes les seves accions .

En el manifest que van llegir ahir, la comunitat portuguesa va mostrar la seva indignació: «Portugal està deixant 13.000 persones a l'estacada», seguit de «diuen que el tanquen per raons econòmiques... ¿Quan valem els ciutadans? ¿Quin és el nostre preu? ¿Així és com ens ho paga Portugal?», però també determinació: «disposar d'un consolat portuguès és un dret irrenunciable» , i per això, la Plataforma va demanar l'ajuda de tots per a aquesta causa. I és que , segons va declarar el conseller de les Comunitats Portugueses, Jose Manuel da Silva, després de reunir-se personalment amb el diputat Carlos Gonçalves «hi ha llum al final del túnel» i podran aconseguir que es mantingui una petita estructura consular fixa.

La lluita no està perduda / «A Andorra ens hem quedat sense res, penjats, és diferent dels tancament dels altres països. Això és el que volem transmetre al Govern portuguès i estic segur que ens escoltaran». Da Silva es va mostrar segur que amb la concentració d'ahir i les trobades que volen mantenir amb el president de la República de Portugal i amb el primer ministre, «alguna cosa aconseguirem». Estan disposats a defensar fins al final «que es mantingui una estructura fixa amb un o dos funcionaris amb un petit despatx, i que alhora pugin des de Barcelona funcionaris que puguin fer els tràmits més importants». El conseller es va mostrar optimista i va assegurar que «si no sabéssim que tenim alguna cosa a fer no estaríem aquí i no lluitaríem fins al final».

Consciència social / Jose Magallais porta 27 anys a Andorra, va dir ahir que per a la comunitat el tancament de l'ambaixada no es tan problemàtic com el del consolat; Magallais va posar l'exemple de la dona de nacionalitat portuguesa que van atropellar fa poc a la Massana, «el consolat és imprescindible pels tràmits, si el tens aquí ho resols amb 24 hores, però des de Barcelona o Tolosa, trigarà tres o quatre dies a poder portar el cos a la seva terra natal»; l'altre principal problema és per resoldre temes de documentació. Una resident, Maria, va explicar que «el meu fill porta des dels quatre mesos vivint a Andorra i ara està indocumentat perquè li ha caducat el passaport i el carnet i haurà de perdre dos dies per anar Portugal».

Andorra: Els residents portuguesos mantenen l'esperança d'aconseguir una estructura consular fixa

El conseller de les Comunitats Portugueses, Jose Manuel da Silva, ha assegurat que treballaran fins al final ja que creuen que després de la reunió amb el diputat Carlos Gonçalves "hi ha llum al final del túnel".

Redacció/Agències - Andorra la Vella - 19/11/2011

ANA

Més de 400 persones s'han aplegat aquest dissabte a la tarda a la Plaça del Poble per protestar contra el tancament de l'ambaixada i el consolat portuguès.

El manifest, que s'ha llegit en portuguès i en català, ha volgut posar de relleu que la decisió de tancar el consolat és injusta i ridícula, perquè és un dret irrenunciable. Malgrat tot, han assegurat que la notícia del tancament 'no és definitiva' i que encara hi ha la possibilitat que es mantingui una petita estructura consular.
De fet, el conseller de les Comunitats Portugueses, Jose Manuel da Silva, ha explicat que durant la reunió privada mantinguda amb el diputat del PSD, Carlos Gonçalves, van veure que encara hi ha una possibilitat, i que amb la concentració d'aquest dissabte i les trobades que volen mantenir amb el president de la República de Portugal, el secretari d'Estat de les Comunitats Portugueses i amb el primer ministre, "alguna cosa aconseguirem".
Da Silva ha afegit que defensaran fins al final que es mantingui una estructura fixa amb un o dos funcionaris amb un petit despatx, i que alhora pugin des de Barcelona funcionaris que puguin fer els tràmits més importants. El conseller s'ha mostrat molt optimista assegurant que 'si no sabéssim que tenim alguna cosa a fer no estaríem aquí i no lluitaríem fins al final'.
La concentració ha comptat amb la participació de més de 400 persones, entre les quals una àmplia representació d'autoritats comunals i candidats als comicis del 4 de desembre, a més del ministre de Cultura, Albert Esteve. L'acte ha estat amenitzat pel so dels bongos i pels balls i la música dels grups de folklore de les diferents associacions de residents portuguesos.

Andorra: necessitats consulars

La possibilitat que a curt termini es replantegi el tancament de l’ambaixada i el consolat portuguès és remota.

Lisboa es troba enmig d’una crisi econòmica de grans dimensions que ha portat l’Estat a necessitar el rescat de la Unió Europea. Les regles comunitàries són estrictes i el Govern no té altre remei que reduir de forma sensible la despesa pública per fer front als compromisos que li exigeixen els socis europeus que han finançat el rescat. Amb aquest escenari els propers anys, Portugal no té més remei que anar estrenyent-se el cinturó. Dins de les mesures d’estalvi l’executiu ha decidit tancar diferents legacions diplomàtiques i la d’Andorra ha estat una de les afectades. Un cop la situació és clara és important que la comunitat portuguesa es mobilitzi i faci pressió, i per aconseguir una compensació de mínims. L’objectiu ha de ser que com a mínim els residents disposin d’un sistema perquè no s’hagin de desplaçar fins a Barcelona o Tolosa per fer els tràmits burocràtics. La millor solució, dins del perjudici d’haver perdut la representació diplomàtica, passa perquè es disposi d’un petit consolat dedicat als tràmits. Si no és possible, i com a mal menor, es podria establir que personal consular de les ciutats més properes fixi uns dies d’estada setmanals per poder atendre les peticions burocràtiques. Alguna d’aquestes mesures és imprescindible per evitar el retorn a la situació del segle passat, quan per qualsevol tràmit els residents s’havien de desplaçar com a mínim a dos-cents quilòmetres. Es tracta d’un col·lectiu de tretze mil persones que es mereix disposar d’una estructura mínima. L’esforç de pressió ha de provenir tant de la comunitat com del teixit associatiu lusità com, en la mesura que es pugui, del Govern andorrà. L’efecte ha de ser immediat, perquè si es deixa passar cert temps difícilment Lisboa entrarà en un canvi de plans. És molt més fàcil aconseguir pactar una estructura mínima mentre dura l’impacte de la protesta pel tancament de l’ambaixada i el consolat. Seria una llàstima que per una situació absolutament aliena els milers de residents patissin els gravíssims inconvenients de quedar-se sense opció de resoldre tràmits dins del territori andorrà.

DIARI D'ANDORRA

L'image du jour 19-11-2011

De l'autre coté de la glace

 

Le Français Alexis Contin lors de la Coupe du monde de patinage de vitesse à Tcheliabinsk en Russie. REUTERS / Grigory Dukor

Diputat Carlos Gonçalves: «No hi haurà estructura, no donaré falses expectatives»

El diputat del PSD de Portugal i exsecretari d'Estat per a les comunitats portugueses, Carlos Gonçalves, va fer una visita exprés al Principat ahir al vespre per mostrar la seva solidaritat amb la situació que viu la comunitat portuguesa. Això sí, va tancar qualsevol finestra oberta a una marxa enrere o a que la decisió del tancament del consolat sigui temporal. Va ser contundent: «No vull crear falses expectatives, no hi haurà cap estructura a Andorra», ni ambaixada ni consolat.

Malgrat tot, el diputat portuguès, un dels impulsors de la creació de l'ambaixada al país, va voler treure dramatisme a la situació afirmant que la gran majoria de la població resident realitza «els seus tràmits quan va a Portugal, per exemple, de vacances». Gonçalves va informar que l'edifici consular atenia una mitjana de 3.500 tràmits l'any, insuficient per ser considerada prioritària a l'hora de decidir quines estructures mantenir fora les fronteres portugueses. Per aquest motiu, l'afectació principal «és més un tema de representació», tenint en compte que els residents portuguesos es queden orfes de bandera i d'edifici que els empari.

Gonçalves va reiterar de nou la seva «sensibilitat» vers el poble andorrà, ja que es tracta d'un «país especial» pel país lusità: «Ho he dit al Parlament i ho seguiré defensant». Amb tot, l'exsecretari d'Estat per les comunitats portugueses va assegurar que sí ell encara mantingués el càrrec, «les coses haurien anat diferent».

FUNCIONARIS PUNTUALS / El polític portuguès va confirmar que tot i que el Principat perd una representació consular, rebrà a dos funcionaris provinents del consolat de Barcelona setmanalment, per tal que els residents puguin realitzar els tràmits que siguin necessaris.

Preguntat per si és necessari mantenir la concentració convocada per demà a les 18 hores, Gonçalves s'hi va mostrar favorable. «No es perdre el temps, és una manera de demostrar que estem units i de demanar que Portugal no s'oblidi d'ells»

Finalment, Gonçalves va tenir paraules per l'ambaixador portuguès a Andorra Mario Damas Nunes, que s'ha posicionat en una segona fila en tot aquest conflicte. El diputat va defensar la seva posició, perquè un diplomàtic «no pot opinar mai sobre les decisions que pren el seu propi Govern», va cloure.

Concentració pro consolat portuguès, avui a la plaça del Poble. Presidenta de la Casa de Portugal, integra la plataforma que avui convoca un acte contra el tancament diplomàtic. 35 anys. 28 a Andorra. Administrativa nascuda a Ponte da Lima

Se senten deixats de lamà de Déu.
Ens sentim tristos, decebuts. I sí: deixats de la mà de Déu.

Enganyats?
Enganyats, no. Potser l’únic que enganyava era l’ambaixador, que sempre va dir que no en sabia res, que no hi havia res.

Ha fet molts amics, aquest ambaixador, em sembla.
Moltíssims.

L’ha vist gaires cops?
L’he vist dues vegades. Perquè hi he hagut de coincidir en un parell d’actes.

Per cert, no em sabria pas dir com es diu?
Mário Damas.

Em queda clar que estan indignats.
Hem rebut més suport de les entitats andorranes que de les entitats del nostre país.

De vegades, allò de casa és el menys apreciat.
Doncs cal recordar que nosaltres, els emigrants, hem contribuït molt a Portugal amb les nostres remeses, els nostres estalvis.

Expliqui’s.
Miri, li diré una cosa que als meus companys no els agrada que digui. Però escolti, a mi m’agrada dir les coses com són. No sóc políticament correcta. Si vol algú políticament correcte truqui una altra persona.

Diguem-ne que ja em va bé que sigui incorrecta. Endavant!
Doncs em demanaré què passaria si tots els emigrants traguéssim de cop els estalvis que tenim a Portugal. Les coses estan malament, ara, sí. Però és que és el tercer rescat que viu Portugal! El 1979 i el 1983 ja va haver d’intervenir el Fons Monetari Internacional. I gràcies als estalvis dels emigrants, Portugal se’n va sortir.

Els tenen poc en compte, doncs.
A Lisboa potser haurien de pensar una mica més.

Realment creu que es pot fer alguna cosa per evitar el tancament total?
Jo crec que sí, que hi ha una petita flama al final del camí.

Vol dir que no estan perdent el temps?
Perdre el temps, segur que no. I ja que ens hem posat a lluitar, hem d’anar fins al final.

I quin final volen?
Intentarem que quedi quelcom que ens representi. Per petit que sigui. No cal un gran local. Mantenir un parell de funcionaris i poca cosa més. 5.000 euros al mes. És això el que valem els portuguesos d’Andorra? Només això?

De ben segur que no. Però, vostè què donaria a canvi que es conservés un petit consolat?
Jo no donaria res. Ens ho ha de donar el nostre país. És un dret que tenim.

I avui què n’espera de la concentració a la plaça del Poble?
Esperem la màxima afluència. Que la gent s’uneixi com s’uneix per anar a certs actes. És que els portuguesos som mandrosos, de vegades, fins i tot per ajuntar-nos!

A quelque chose marché est bon!: Sarkozy n'est plus crédible

Il est comme ça. On ne le changera pas. Nicolas Sarkozy ne gouverne pas, il fait de la politique. Il prétend évidemment le contraire, mais cela ne trompe personne. Au pire moment d'une crise financière gravissime, notre Monarque perd son temps en petites phrases, réunions politiciennes et déplacements symboliques. On attend de lui qu'il réunisse, convoque, réfléchisse, négocie. Mais il fait de la politique à l'ancienne. Il préfère les invocations gaullistes ou les sermons de PDG qui licencient malgré les aides publiques.

Sur les places financières, cette agitation du président français ne convainc plus.

Lire plus sur: http://www.marianne2.fr/sarkofrance/Sarkozy-n-est-plus-credible-pour-les-marches_a637.html 

Texte - Existence

EXISTENCE

Combien de fois ai-je été désespéré

Par cette vie pauvre et misérable

Ainsi, ai-je voulu, parfois, tout ignorer

Disparaitre de mes semblables.

J’y pense parfois, le passé est présent

Les jours de grande déprime où

Je cherchais à haïr la voix qui ment

Là était le gouffre, le mensonge surtout.

Mensonge teinté de beaucoup de  lâcheté.

Je ne suis pour rien de l’arrivée dans l’Espace

Peut-être aurais-je été  heureux de n’y pas arriver

Chercher les coupables, les trouver, à quoi bon ?

Ainsi, au fil de la vie qui passe, me suis-je souvenu de

Ronsard : ce n’est pas le temps qui s’en va mais nous

Qui nous en allons et les idées desquelles nous parlons

Tôt n’en sera plus nouvelle, même si ne s’éteignent.

Naître, percevoir l’amour, sourire, être aimé,

Aimer, réaliser le miracle de l’existence sans trop

Penser au lendemain ; à la grande roue qui voyage

Et puis accorder beaucoup de temps à l’oubli.

Andorre, le 19 novembre 2011.

Arnaque à Genève: Encore un "grand marabout, médium afriquain..."!

Un "marabout" a été appréhendé pour vol mardi 9 novembre à Genève suite à la plainte d'un de ses clients. Tout démarre dimanche dernier. Après un savant calcul à l'aide de la date de naissance du plaignant, le médium annonce la couleur: contre 20'000 francs, tous les problèmes du malheureux seront résolus.

"Le patient" qui ne détient pas cette somme, révèle le bulletin de la police genevoise, revient quelques heures plus tard consulter avec 10'000 francs. Bon prince, le médium accepte la somme et lui explique le procédé à suivre: glisser les billets dans une enveloppe et la sceller avec du scotch. Une fois l'opération réalisée, la séance peut commencer. En guise de conclusion à l'entrevue, l'enveloppe est restituée. Sauf que ce n'est pas celle d'origine. En lieu et place des billets, des papiers blancs.

L'arnaqué prend alors contact avec la police et leur indique le lieu de son prochain rendez-vous avec le marabout. Arrivée à son domicile, la patrouille interpelle le médium. L'homme reconnaît les faits.

Il a été mis à la disposition du Ministère public.

Moi, je les trouve sympathiques ces "marabouts". Ils profitent se la connerie humaine...Attention, je ne défends pas les arnaques, je dis simplement que les gens sont de plus en plus cons!

Dessin - I say goodbye and you...

"I say goodbye and you..." - 18-11-2011

Dessin - Palais de lumière

"Palais de lumière" (22-05-2010)

Dessins - Vaisseaux de nulle part

"Vaisseaux de nulle part" (23-05-2010)

Pierre Dumayet est mort

Pionnier de la télévision, journaliste et écrivain, Pierre Dumayet est décédé jeudi à l’âge de 88 ans, a-t-on appris auprès de sa famille.

Il avait marqué l’histoire du petit écran avec des émissions d’information telles que «Cinq colonnes à la une» ou littéraires comme «Lecture pour tous». «Faire de la télé, pour moi, c’était de l’artisanat», déclarait-il, ajoutant même, «je ne peux pas imaginer que ce qui m’intéresse vraiment n’intéresse que moi», sa sempiternelle pipe au bec.

Libération avait publié son portrait en 2003 (à lire ici). Il avait répondu à une interview en 2000 (à lire ici). Ainsi qu'une rencontre avec Jean-Baptiste Harang à Carcassonne (à lire ici).

Né le 24 février 1923 à Houdan (Yvelines), Pierre Dumayet, titulaire d’une licence de lettres, débute en 1947 comme journaliste à la Radiodiffusion française où il collabore au service littéraire de Jean Lescure.

Il entame sa carrière à la télévision en 1949, au journal télévisé. De 1953 à 1958, il produit l’émission littéraire «Lecture pour tous» qui connaît un vif succès, ancêtre d’«Apostrophes».

Suivront «Le temps de lire», «Lire et écrire» ou encore «Lire, c’est vivre», où des Français de tous âges et conditions sociales - un retraité des postes d’un petit village de Provence, une institutrice, un ouvrier - étaient invités à donner leur sentiment sur un livre.

Nostalgique, peut-être, il disait que tout, «se passait de façon très intime, très familiale». «En ce temps-là, on ne cherchait pas à savoir ce que voulait le public, on essayait simplement de faire partager tranquillement au public ce qui nous passionnait». «Cela n’a plus rien à voir avec cette nouvelle télé, modelée par des "décideurs" selon les scores d’audience», déclarait-il au Monde en 2002. Les téléspectateurs étaient plutôt des «lecteurs de visages», écrit-il dans «Autobiographie d’un lecteur» (2000) qui remporta un succès public.

Pierre Dumayet produit ou coproduit ensuite «En votre âme et conscience», avec Pierre Desgraupes (1954-68) puis «Cinq colonnes à la une», avec Pierre Lazareff, qui deviendra vite une émission d’information mythique.«Je ne peux pas imaginer que ce qui m’intéresse vraiment n’intéresse que moi», expliquait-il

«J’ai passé ma vie à lire et finalement, j’ai gagné ma vie comme cela», déclarait ce grand lecteur et surtout relecteur, en particulier de Flaubert auquel il consacrera 26 émissions télévisées. Une passion qu’il résumait ainsi : «lire est le seul moyen de vivre plusieurs fois».

Auteur de plusieurs romans, Pierre Dumayet a aussi signé l’adaptation, les dialogues ou le scénario de films d’André Cayatte («Mourir d’aimer», «Il n’y a pas de fumée sans feu») et Christian de Chalonge («L’argent des autres», «Malevil»).

Now, it's time to say goodbye

O sua descaradona,

Tire a roupa da janela

Que essa camisa sem dona

Lembra-me a dona sem ela...

CIAO, CIAO, CIAO...

Dessin - Heat me my friend

"Heat me my friend" (16-11-2011)