Concentració pro consolat portuguès, avui a la plaça del Poble. Presidenta de la Casa de Portugal, integra la plataforma que avui convoca un acte contra el tancament diplomàtic. 35 anys. 28 a Andorra. Administrativa nascuda a Ponte da Lima
Se senten deixats de lamà de Déu.
Ens sentim tristos, decebuts. I sí: deixats de la mà de Déu.
Enganyats?
Enganyats, no. Potser l’únic que enganyava era l’ambaixador, que sempre va dir que no en sabia res, que no hi havia res.
Ha fet molts amics, aquest ambaixador, em sembla.
Moltíssims.
L’ha vist gaires cops?
L’he vist dues vegades. Perquè hi he hagut de coincidir en un parell d’actes.
Per cert, no em sabria pas dir com es diu?
Mário Damas.
Ens sentim tristos, decebuts. I sí: deixats de la mà de Déu.
Enganyats?
Enganyats, no. Potser l’únic que enganyava era l’ambaixador, que sempre va dir que no en sabia res, que no hi havia res.
Ha fet molts amics, aquest ambaixador, em sembla.
Moltíssims.
L’ha vist gaires cops?
L’he vist dues vegades. Perquè hi he hagut de coincidir en un parell d’actes.
Per cert, no em sabria pas dir com es diu?
Mário Damas.
Em queda clar que estan indignats.
Hem rebut més suport de les entitats andorranes que de les entitats del nostre país.
De vegades, allò de casa és el menys apreciat.
Doncs cal recordar que nosaltres, els emigrants, hem contribuït molt a Portugal amb les nostres remeses, els nostres estalvis.
Expliqui’s.
Miri, li diré una cosa que als meus companys no els agrada que digui. Però escolti, a mi m’agrada dir les coses com són. No sóc políticament correcta. Si vol algú políticament correcte truqui una altra persona.
Diguem-ne que ja em va bé que sigui incorrecta. Endavant!
Doncs em demanaré què passaria si tots els emigrants traguéssim de cop els estalvis que tenim a Portugal. Les coses estan malament, ara, sí. Però és que és el tercer rescat que viu Portugal! El 1979 i el 1983 ja va haver d’intervenir el Fons Monetari Internacional. I gràcies als estalvis dels emigrants, Portugal se’n va sortir.
Els tenen poc en compte, doncs.
A Lisboa potser haurien de pensar una mica més.
Realment creu que es pot fer alguna cosa per evitar el tancament total?
Jo crec que sí, que hi ha una petita flama al final del camí.
Vol dir que no estan perdent el temps?
Perdre el temps, segur que no. I ja que ens hem posat a lluitar, hem d’anar fins al final.
I quin final volen?
Intentarem que quedi quelcom que ens representi. Per petit que sigui. No cal un gran local. Mantenir un parell de funcionaris i poca cosa més. 5.000 euros al mes. És això el que valem els portuguesos d’Andorra? Només això?
De ben segur que no. Però, vostè què donaria a canvi que es conservés un petit consolat?
Jo no donaria res. Ens ho ha de donar el nostre país. És un dret que tenim.
I avui què n’espera de la concentració a la plaça del Poble?
Esperem la màxima afluència. Que la gent s’uneixi com s’uneix per anar a certs actes. És que els portuguesos som mandrosos, de vegades, fins i tot per ajuntar-nos!
Hem rebut més suport de les entitats andorranes que de les entitats del nostre país.
De vegades, allò de casa és el menys apreciat.
Doncs cal recordar que nosaltres, els emigrants, hem contribuït molt a Portugal amb les nostres remeses, els nostres estalvis.
Expliqui’s.
Miri, li diré una cosa que als meus companys no els agrada que digui. Però escolti, a mi m’agrada dir les coses com són. No sóc políticament correcta. Si vol algú políticament correcte truqui una altra persona.
Diguem-ne que ja em va bé que sigui incorrecta. Endavant!
Doncs em demanaré què passaria si tots els emigrants traguéssim de cop els estalvis que tenim a Portugal. Les coses estan malament, ara, sí. Però és que és el tercer rescat que viu Portugal! El 1979 i el 1983 ja va haver d’intervenir el Fons Monetari Internacional. I gràcies als estalvis dels emigrants, Portugal se’n va sortir.
Els tenen poc en compte, doncs.
A Lisboa potser haurien de pensar una mica més.
Realment creu que es pot fer alguna cosa per evitar el tancament total?
Jo crec que sí, que hi ha una petita flama al final del camí.
Vol dir que no estan perdent el temps?
Perdre el temps, segur que no. I ja que ens hem posat a lluitar, hem d’anar fins al final.
I quin final volen?
Intentarem que quedi quelcom que ens representi. Per petit que sigui. No cal un gran local. Mantenir un parell de funcionaris i poca cosa més. 5.000 euros al mes. És això el que valem els portuguesos d’Andorra? Només això?
De ben segur que no. Però, vostè què donaria a canvi que es conservés un petit consolat?
Jo no donaria res. Ens ho ha de donar el nostre país. És un dret que tenim.
I avui què n’espera de la concentració a la plaça del Poble?
Esperem la màxima afluència. Que la gent s’uneixi com s’uneix per anar a certs actes. És que els portuguesos som mandrosos, de vegades, fins i tot per ajuntar-nos!