De l'autre coté de la glace
Le Français Alexis Contin lors de la Coupe du monde de patinage de vitesse à Tcheliabinsk en Russie. REUTERS / Grigory Dukor
19.11.11
Diputat Carlos Gonçalves: «No hi haurà estructura, no donaré falses expectatives»
El diputat del PSD de Portugal i exsecretari d'Estat per a les comunitats portugueses, Carlos Gonçalves, va fer una visita exprés al Principat ahir al vespre per mostrar la seva solidaritat amb la situació que viu la comunitat portuguesa. Això sí, va tancar qualsevol finestra oberta a una marxa enrere o a que la decisió del tancament del consolat sigui temporal. Va ser contundent: «No vull crear falses expectatives, no hi haurà cap estructura a Andorra», ni ambaixada ni consolat.
Malgrat tot, el diputat portuguès, un dels impulsors de la creació de l'ambaixada al país, va voler treure dramatisme a la situació afirmant que la gran majoria de la població resident realitza «els seus tràmits quan va a Portugal, per exemple, de vacances». Gonçalves va informar que l'edifici consular atenia una mitjana de 3.500 tràmits l'any, insuficient per ser considerada prioritària a l'hora de decidir quines estructures mantenir fora les fronteres portugueses. Per aquest motiu, l'afectació principal «és més un tema de representació», tenint en compte que els residents portuguesos es queden orfes de bandera i d'edifici que els empari.
Gonçalves va reiterar de nou la seva «sensibilitat» vers el poble andorrà, ja que es tracta d'un «país especial» pel país lusità: «Ho he dit al Parlament i ho seguiré defensant». Amb tot, l'exsecretari d'Estat per les comunitats portugueses va assegurar que sí ell encara mantingués el càrrec, «les coses haurien anat diferent».
FUNCIONARIS PUNTUALS / El polític portuguès va confirmar que tot i que el Principat perd una representació consular, rebrà a dos funcionaris provinents del consolat de Barcelona setmanalment, per tal que els residents puguin realitzar els tràmits que siguin necessaris.
Preguntat per si és necessari mantenir la concentració convocada per demà a les 18 hores, Gonçalves s'hi va mostrar favorable. «No es perdre el temps, és una manera de demostrar que estem units i de demanar que Portugal no s'oblidi d'ells»
Finalment, Gonçalves va tenir paraules per l'ambaixador portuguès a Andorra Mario Damas Nunes, que s'ha posicionat en una segona fila en tot aquest conflicte. El diputat va defensar la seva posició, perquè un diplomàtic «no pot opinar mai sobre les decisions que pren el seu propi Govern», va cloure.
Concentració pro consolat portuguès, avui a la plaça del Poble. Presidenta de la Casa de Portugal, integra la plataforma que avui convoca un acte contra el tancament diplomàtic. 35 anys. 28 a Andorra. Administrativa nascuda a Ponte da Lima
Se senten deixats de lamà de Déu.
Ens sentim tristos, decebuts. I sí: deixats de la mà de Déu.
Enganyats?
Enganyats, no. Potser l’únic que enganyava era l’ambaixador, que sempre va dir que no en sabia res, que no hi havia res.
Ha fet molts amics, aquest ambaixador, em sembla.
Moltíssims.
L’ha vist gaires cops?
L’he vist dues vegades. Perquè hi he hagut de coincidir en un parell d’actes.
Per cert, no em sabria pas dir com es diu?
Mário Damas.
Ens sentim tristos, decebuts. I sí: deixats de la mà de Déu.
Enganyats?
Enganyats, no. Potser l’únic que enganyava era l’ambaixador, que sempre va dir que no en sabia res, que no hi havia res.
Ha fet molts amics, aquest ambaixador, em sembla.
Moltíssims.
L’ha vist gaires cops?
L’he vist dues vegades. Perquè hi he hagut de coincidir en un parell d’actes.
Per cert, no em sabria pas dir com es diu?
Mário Damas.
Em queda clar que estan indignats.
Hem rebut més suport de les entitats andorranes que de les entitats del nostre país.
De vegades, allò de casa és el menys apreciat.
Doncs cal recordar que nosaltres, els emigrants, hem contribuït molt a Portugal amb les nostres remeses, els nostres estalvis.
Expliqui’s.
Miri, li diré una cosa que als meus companys no els agrada que digui. Però escolti, a mi m’agrada dir les coses com són. No sóc políticament correcta. Si vol algú políticament correcte truqui una altra persona.
Diguem-ne que ja em va bé que sigui incorrecta. Endavant!
Doncs em demanaré què passaria si tots els emigrants traguéssim de cop els estalvis que tenim a Portugal. Les coses estan malament, ara, sí. Però és que és el tercer rescat que viu Portugal! El 1979 i el 1983 ja va haver d’intervenir el Fons Monetari Internacional. I gràcies als estalvis dels emigrants, Portugal se’n va sortir.
Els tenen poc en compte, doncs.
A Lisboa potser haurien de pensar una mica més.
Realment creu que es pot fer alguna cosa per evitar el tancament total?
Jo crec que sí, que hi ha una petita flama al final del camí.
Vol dir que no estan perdent el temps?
Perdre el temps, segur que no. I ja que ens hem posat a lluitar, hem d’anar fins al final.
I quin final volen?
Intentarem que quedi quelcom que ens representi. Per petit que sigui. No cal un gran local. Mantenir un parell de funcionaris i poca cosa més. 5.000 euros al mes. És això el que valem els portuguesos d’Andorra? Només això?
De ben segur que no. Però, vostè què donaria a canvi que es conservés un petit consolat?
Jo no donaria res. Ens ho ha de donar el nostre país. És un dret que tenim.
I avui què n’espera de la concentració a la plaça del Poble?
Esperem la màxima afluència. Que la gent s’uneixi com s’uneix per anar a certs actes. És que els portuguesos som mandrosos, de vegades, fins i tot per ajuntar-nos!
Hem rebut més suport de les entitats andorranes que de les entitats del nostre país.
De vegades, allò de casa és el menys apreciat.
Doncs cal recordar que nosaltres, els emigrants, hem contribuït molt a Portugal amb les nostres remeses, els nostres estalvis.
Expliqui’s.
Miri, li diré una cosa que als meus companys no els agrada que digui. Però escolti, a mi m’agrada dir les coses com són. No sóc políticament correcta. Si vol algú políticament correcte truqui una altra persona.
Diguem-ne que ja em va bé que sigui incorrecta. Endavant!
Doncs em demanaré què passaria si tots els emigrants traguéssim de cop els estalvis que tenim a Portugal. Les coses estan malament, ara, sí. Però és que és el tercer rescat que viu Portugal! El 1979 i el 1983 ja va haver d’intervenir el Fons Monetari Internacional. I gràcies als estalvis dels emigrants, Portugal se’n va sortir.
Els tenen poc en compte, doncs.
A Lisboa potser haurien de pensar una mica més.
Realment creu que es pot fer alguna cosa per evitar el tancament total?
Jo crec que sí, que hi ha una petita flama al final del camí.
Vol dir que no estan perdent el temps?
Perdre el temps, segur que no. I ja que ens hem posat a lluitar, hem d’anar fins al final.
I quin final volen?
Intentarem que quedi quelcom que ens representi. Per petit que sigui. No cal un gran local. Mantenir un parell de funcionaris i poca cosa més. 5.000 euros al mes. És això el que valem els portuguesos d’Andorra? Només això?
De ben segur que no. Però, vostè què donaria a canvi que es conservés un petit consolat?
Jo no donaria res. Ens ho ha de donar el nostre país. És un dret que tenim.
I avui què n’espera de la concentració a la plaça del Poble?
Esperem la màxima afluència. Que la gent s’uneixi com s’uneix per anar a certs actes. És que els portuguesos som mandrosos, de vegades, fins i tot per ajuntar-nos!
A quelque chose marché est bon!: Sarkozy n'est plus crédible
Il est comme ça. On ne le changera pas. Nicolas Sarkozy ne gouverne pas, il fait de la politique. Il prétend évidemment le contraire, mais cela ne trompe personne. Au pire moment d'une crise financière gravissime, notre Monarque perd son temps en petites phrases, réunions politiciennes et déplacements symboliques. On attend de lui qu'il réunisse, convoque, réfléchisse, négocie. Mais il fait de la politique à l'ancienne. Il préfère les invocations gaullistes ou les sermons de PDG qui licencient malgré les aides publiques.
Sur les places financières, cette agitation du président français ne convainc plus.
Sur les places financières, cette agitation du président français ne convainc plus.
Texte - Existence
EXISTENCE
Combien de fois ai-je été désespéré
Par cette vie pauvre et misérable
Ainsi, ai-je voulu, parfois, tout ignorer
Disparaitre de mes semblables.
J’y pense parfois, le passé est présent
Les jours de grande déprime où
Je cherchais à haïr la voix qui ment
Là était le gouffre, le mensonge surtout.
Mensonge teinté de beaucoup de lâcheté.
Je ne suis pour rien de l’arrivée dans l’Espace
Peut-être aurais-je été heureux de n’y pas arriver
Chercher les coupables, les trouver, à quoi bon ?
Ainsi, au fil de la vie qui passe, me suis-je souvenu de
Ronsard : ce n’est pas le temps qui s’en va mais nous
Qui nous en allons et les idées desquelles nous parlons
Tôt n’en sera plus nouvelle, même si ne s’éteignent.
Naître, percevoir l’amour, sourire, être aimé,
Aimer, réaliser le miracle de l’existence sans trop
Penser au lendemain ; à la grande roue qui voyage
Et puis accorder beaucoup de temps à l’oubli.
Andorre, le 19 novembre 2011.
Inscription à :
Articles (Atom)